Cançoner de Cants per la Llibertat

Tossudament alçats 
Ja fa temps que recordem les nostres preses polítiques, exiliades i represaliades.  
Les llibertats més essencials corren perill i les hem de tornar a defensar. 

No podem afluixar. Defensem la llibertat d'opinió, la llibertat d'expressió, el dret a l'autodeterminació dels pobles fent accions al carrer, xerrades virtuals i campanyes. També construïm la Répública Catalana fent-nos presents en tots els òrgans de poder: Sindicats, associacions de botiguer i empresaris i cambres de comerç. De vegades ens costa veure la llum al final del túnel, però portem embranzida i perseverem en la lluita.    

Per mantenir-nos fortes i unides ens agrada cantar i llegir poesia, és per això que fem aquest cançoner. 
Tens a les mans un recull de cançons que fem servir cada dilluns al peu de l'arc del Triomf de Barcelona per recordar les nostres represaliades. 

Assemblea Nacional Catalana  del Barri del Fort Pienc de Barcelona


1. ABRIL’74

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca
digueu-li que la vull
però no puc nar a estimar-la,
Que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cant de la sirena
allà en mig de la mar
jo l´aniria a veure,
Però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m´atura i caic en terra
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat.
Si guanyem el combat

Companys, si enyoreu les primaveres lliures
amb vatros vull anar
que per poder-les viure
jo me n´he fet soldat.

I si un trist atzar m´atura i caic en terra
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.


2. AQUESTA TERRA ÉS LA NOSTRA TERRA

Aquesta terra és la nostra terra,
de la muntanya fins a la vall.
De dalt del cel al fons del mar,
tot això és nostre de veritat.
Tant si fa bo com si hi ha tempesta,
tant si fa fred com si el sol crema,

Tant si fa vent com si està encalmat,
tot això és nostre de veritat.

I és nostre el cel, i és nostre el mar,
i aquests turons i aquesta vall,
i els olivers i els camps de blat.
Tot això és nostre de veritat.
Els carrers són nostres, la pau és nostra,
la veu d’un poble s’ha d’escoltar,
els nostres presos han de ser a casa:
prou de mentida i falsedats!
Tots som persones amb l’esperança
de ser més lliures de veritat,
cantem ben fort i amb tota dignitat:
volem justícia i llibertat!


3. AGAFANT L’HORITZÓ (Txarango)

Ja no ens alimenten molles
Ja volem el pa sencer
Tenim futur, tenim memòria
Foc a les mans per teixir la història
Portem en elles un llarg camí
Viure vol dir prendre partit
No volem fum, no volem dreceres
Aquí no venim a fer volar banderes
Comptem amb tu, ara no pots fallar
Un dia u per tornar a començar

Gent de mar, de rius i de muntanyes
Ho tindrem tot i es parlar�� de vida (x2)

Anem lluny, serem molts
Empenyent endavant
Qui sembra rebel·lia
Recull la llibertat
Que no ens guanyi la por
El demà avui és nostre
Tu i jo agafant l'horitzó

Ara i aquí és el moment del poble
No serà nostre si no hi som totes
És part de tu, també és part de mi
Viure vol dir prendre partit
No tenim a les mans els problemes del món
No tenim totes les solucions
Però venim amb coratge i amb somnis gegants
I pels problemes del món tenim les nostres mans
Res per nosaltres; per a totes, tot
A la por i al racisme, calar-hi foc
Qui treballa la terra se la mereix
Lo poble mana, el govern obeeix
Nuestras manos serán nuestro capital
Quien mueve el engranaje debe decidir
Crear, construir consciencia popular
Eterna divisa que nos guía; vivir libres o morir

Gent de mar, de rius i de muntanyes
Ho tindrem tot i es parlarà de vida (x2)

Anem lluny, serem molts
Empenyent endavant
Qui sembra rebel·lia
Recull la llibertat
Que no ens guanyi la por
El demà avui és nostre
Tu i jo agafant l'horitzó

Serem llum, serem molts
Empenyent endavant
Som futur i alegria
Seguint el pas dels anys
Que no ens guanyi la por
El demà avui és nostre
Tu i jo agafant l'horitzó

Gent de mar, de rius i de muntanyes
Ho tindrem tot i es parlarà de vida. (x5)



4. BELLA CIAO

M’he alçat ben d’hora, de matinada,

oh, bella, ciao, bella, ciao, 
bella, ciao, ciao, ciao

m’he alçat ben d’hora, de matinada
 i m’he trobat els repressors.
Porta’m on vagis, tu, partisana,

oh, bella, ciao, bella, ciao, 
bella, ciao, ciao, ciao

porta’m on vagis, ai!, partisana, ans que em mori sola aquí.
I si em moria entre els teus braços, 

oh, bella, ciao, bella, ciao, 
bella, ciao, ciao, ciao

i si em moria, entre els teus braços, obre un sot i enterra-m’hi.
Un sot a l’ombra d’algun dels arbres, 

oh, bella, ciao, bella, ciao, 
bella, ciao, ciao, ciao

un sot a l’ombra d’algun dels arbres que floreixen cada abril.
I aquells que passin prop del meu arbre

oh, bella, ciao, bella, ciao, 
bella, ciao, ciao, ciao

i aquells qui passin prop del meu arbre es recordaran de mi.
Que a sota l’ombra d’aquest bell arbre,

oh, bella, ciao, bella, ciao, 
bella, ciao, ciao, ciao

hi jeu l’amor d’una partisana morta per la llibertat!



5. CANCÓ DELS INDIGNATS.

Tot el poble cantarà
La melodia dels indignats
És tot un poble que es rebel·la
I lluita per la llibertat
Que els batecs dels nostres cors
ressonin forts com mil tambors
i que un nou dia comenci ara quan surti el sol.

Lluitaràs al mes costat,
serem més forts si estem units
Mes enllà de la mentida i la violència hi ha la pau
Somriu, aixeca’t i lluita per la llibertat

Tot el poble cantarà
La melodia dels indignats
És tot un poble que es rebel·la
I lluita per la llibertat
Que els batecs dels nostres cors
Ressonin forts com mil tambors
I que un nou dia comenci ara quan surti el sol

Si unim les nostre forces
L’enemic no passarà
El joc brut i els seus abusos
No ens podran mai fer callar
Colze a colze trenquem les cadenes de la repressió!

Tot el poble cantarà


6. CAMINEM LLUNY (Dr. Prats)

Mira com la nit avui s'encén
i el crit de la nostra gent,
una sola veu que esclata.
Mira com fas veure que no em sents
i com si no hi hagués després,
balles perdent la mirada, amunt!

Diga'm si vas trobar la teva sort,
diga'm que et vas guardar tots els records,
no t'aturis quan no puguis més,
no et rendeixis quan no puguis més.

Diga'm que no hem canviat
que seguim endavant
que aquesta lluita tindrà un gran final.
Hem vingut a tombar les fronteres
Per anar més enllà!


Caminem lluny,
i lluny canviem un món,
que junts ens queda a prop.

Caminem junts,
i junts serem més forts,
avui lluny és més a prop.

Mira com el temps ens ha fet grans
a poc a poc i anar tirant,
res ha estat com esperàvem.

Mira, tot ens ha volgut canviar,
però entre els somnis hem trobat,
el millor de cada casa.



7. CANÇÓ DE LES BALANCES

Doncs era un rei que tenia
el castell a la muntanya,
tot el que es veia era seu:
Terres, pous, arbres i cases,
i al matí des de la torre
cada dia les comptava.

La gent no estimava el rei,
i ell tampoc no els estimava,
perquè de comptar en sabia,
però amor, no li'n quedava,
cada cosa tenia un preu,
la terra, els homes, les cases.

Un dia un noi del seu regne
vora el castell va posar-se.
I va dir aquesta cançó
amb veu trista però clara:

- Quan vindrà el dia que l'home
valgui més que pous i cases,
més que les terres més bones,
més que les plantes i els arbres?
Quan vindrà el dia que l'home
no se'l pese ambles balances? 

El rei, que va sentir el noi,
el va fer agafar i, amb ràbia,
va ordenar que li donessin
cent cinquanta bastonades
i a la torre el va tancar,
castigat a pa i aigua.
Però el poble encara sap
la cançó de les balances,
i quan s'ajunten els homes,
rient i plorant la canten. 
I que un nou dia comenci ara, quan surti el sol


8. CANÇÓ SENSE NOM (ON VAS)

On vas amb les banderes i avions 
i tot el cercle de canons 
que apuntes al meu poble? 

On vas amb la vergonya per galó, 
i en el fusell, hi duus la por, 
que apuntes al meu poble? 

On vas quan ja l'infant 
no vol jugar 
perquè el carrer 
vessa de sang 
i ets tu qui l'omples? 

On vas quan ja l'infant 
no pot mirar 
ni el blau del mar 
ni aquell cel clar 
i ets tu qui el borres?.


9. COMPANYS, NO ÉS AIXÒ

No era això, companys, no era això 
pel que varen morir tantes flors, 
pel que vàrem plorar tants anhels. 
Potser cal ser valents altre cop 
i dir no, amics meus, no és això. 

No és això, companys, no és això, 
ni paraules de pau amb garrots, 
ni el comerç que es fa amb els nostres drets, 
drets que són, que no fan ni desfan 
nous barrots sota forma de lleis. 

No és això, companys, no és això; 
ens diran que ara cal esperar. 
I esperem, ben segur que esperem. 
És l’espera dels que no ens aturarem 
fins que no calgui dir: no és això.


10. CORRANDES DE L’EXILI.

Una nit de lluna plena 
tramuntàrem la carena, 
lentament, sense dir res... 
Si la lluna feia el ple 
també el féu la nostra pena. 

L’estimada m’acompanya 
de pell bruna i aire greu 
(com una Mare de Déu 
que han trobat a la muntanya). 

Perquè ens perdoni la guerra, 
que l’ensagna , que l’esguerra. 

Abans de passar la ratlla, 
m’ajec i beso la terra 
i l’acarona amb l’espatlla. 

A Catalunya deixí 
el dia de ma partida 
mitja vida condormida; 
l’altra meitat vingué amb mi 
per no deixar-me sens vida. 

Avui en terres de França 
i demà més lluny potser, 
no em moriré d’enyorança 
ans d’enyorança viuré. 

En ma terra del Vallès 
tres turons fan una serra, 
quatre pins un bosc espès, 
cinc quarteres massa terra. 
«Com el Vallés no hi ha res.» 

Que els pins cenyeixin la cala, 
l’ermita dalt del pujol; 
i a la plana un tenderol 
que batega com una ala. 

Una esperança desfeta, 
una recança infinita, 
i una pàtria tan petita 
que la somio completa.


11. EL SO DEL SILENCI (Filferro)

Vella amiga la foscor
torno a ser aquí perquè parlem
Una visió s’ha arrossegat suaument
i ha plantat una llavor dins meu
i la visió germinant al meu cap segueix
aquí, en el so del silenci

He caminat en somnis sol
per carrers adoquinats
sota el llum de la negre nit
sento el fred, sento la humitat
em colpeja els ulls un llum de neó
i obre la nit, i la quietud comença

Sota la lluna incandescent
deu mil persones, potser més
Gent que parla i que no diu res
Gent que escolta però que no hi sent
Gent que escriu cançons del què mai
compartiran ni gosaran, trencar el silenci

Il·lusos els hi vaig dir jo
i que el silenci us faci grans
Ja sé que no puc ensenyar
però us dono la mà per arribar
I el què vaig dir, el temps ho ha diluït
en el record,
en el so del silenci.


12. ÉS TEMPS DE SEGA (Ebri Knight)

Si l'amo s'ha endut la segada,
traieu pit, segadors, que ve el fred.
I el vent se us ha endut les engrunes, traieu pit, segadors, que ve el fred.
Si hem fet créixer els fills de les cendres,
feu-los forts, segadors, que ve el fred.
Si ells guanyaran les nostres guerres, feu-los fort, segadors, que ve el fred. 

Segueu arran, segueu arran,
brindeu les falçs amunt,
que som ben vius encara.
Segueu arran, segueu arran,
brindeu les falçs amunt, que la palla va cara.

Si duem esmolades les dalles,
feu camí, segadors, que ve el fred.
Si junts podem tombar muralles,
feu camí, segadors, que ve el fred.
De les brames en farem garbes;
feu-les junts, segadors, que ve el fred.
Les atiarem amb foc i amb ràbia; 
feu-les junts, segadors, que ve el fred.

Segueu arran...


13. ÉS ARA, AMICS, ÉS ARA

Quan per mi sigui la terra
i jo canti per tothom
i ens anomenem "nosaltres"
i no ens quadri cap més nom:

Jo cantaré cançons per tot arreu.
Jo cantaré cançons per al meu poble
i jo diré: És ara, amics, és ara.

Com més endavant camines
més s'eixampla l'horitzó,
quan entre els homes no hi hagi
cap esclau ni cap senyor:

Jo cantaré cançons de llibertat,
jo cantaré cançons per al meu poble
i jo diré: És ara, amics, és ara.

Quan fusells siguin arades,
no se sembrarà la mort,
quan la sang no pagui enveges
i el poder no el doni l'or:

Jo cantaré cançons, cançons de pau,
jo cantaré cançons per al meu poble
i jo diré: És ara, amics, és ara.
Quan les aigües són calmades,
la pau és el seu color,
quan els nostres ulls, petita,
no emmirallin ja cap por:

Jo cantaré cançons, cançons d'amor
jo cantaré cançons per al meu poble
i jo diré: És ara, amics, és ara.

Si les veles són plegades
la nau no solca la mar,
si tenim les mans creuades
el bon temps mai no vindrà.

Per 'xò jo vull cantar, jo vull cridar,
jo vull cantar esperança pel meu poble
i jo us vull dir: És ara, amics, és ara.


14. ESCOLTA-HO EN EL VENT

Per quants carrers l'home haurà de passar
abans que se'l vulgui escoltar.
Diga'm quants mars li caldrà travessar
abans de poder descansar.

Fins quan les bombes hauran d'esclatar
abans que no en quedi  cap.

Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants cops haurà l'home de mirar amunt
per tal de poder veure el cel.
Quantes orelles haurà de tenir
abans de sentir plorar el món.
Quantes morts veurà al seu entorn
per saber que ha mort massa gent.

Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Fins quan una roca podrà resistir
abans que se l'endugui el mar.
Quant temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat.
Fins quan seguirà l'home girant el cap
per tal de no veure-hi clar.

Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent. 


15. FIL DE LLUM (Andreu Rife)

Quan sento que tot s'ha acabat,
que no sé aixecar el cap,
que no tinc forces per continuar cap endavant,
quan sento que m'he fet petit,
que ja no crec en mi,
que el món continuaria igual si jo no fos aquí,
llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i et vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant.

Respira. Espera. Aixeca't sense pressa.
Inspira. Refés-te. La vida, el món t'esperen.

Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat,
i cau cada desig que m'ajudava a avançar,
quan sento que res té sentit,
que el món està girat,
que no sé com posar un peu a terra i recomençar,
torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i et vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant.


16. LA GALLINETA

La gallineta ha dit que prou, 
ja no vull pondre cap més ou, 
a fer punyetes aquest sou 
que fa tants anys que m'esclavitza. 

I si em vénen ganes de fer-ne 
em faré venir un restrenyiment, 
no tindrà cap més ou calent 
el que de mi se n'aprofita. 

La gallina ha dit que no,  visca la revolució. 

A canvi d'algun gra de blat 
m'heu tret la força de volar 
però, us ho juro, s'ha acabat! 
Tinc per davant tota una vida 
i no pateixo pel destí, 
que un cop lliurada del botxí 
no ha d'haver-hi cap perill 
perquè m'entengui amb les veïnes. 

La gallina ha dit que no, visca la revolució. 

I els galls que amb mi hauran de dormir 
els triaré sans i valents, 
que n'estic farta d'impotents 
que em fan passar nits avorrides. 
Que quedi clar per sempre més, 
que jo de verge no en tinc res, 
i que, posats a fer, no em ve 
d'un segon restrenyiment. 

La gallina ha dit que no, visca la revolució.


17. VAIXELL DE GRÈCIA

Si per les albes veieu passar un vaixell 
besant les aigües del mar bressol dels déus, 
feu-li senyal, que pugui veure on som 
i caminar amb nosaltres cap al nord. 

Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó, 
no penseu mai que ho hagi perdut tot, 
que el poble sempre podrà inflar el velam 
per guanyar onades fetes de por i de sang. 

Vaixell que plores igual que plora el meu, 
que duus la pena i el dol que porta el meu, 

vaixell de Grècia, que no t'enfonsi el tro, 
infla les veles que anem al mateix port.


18. ITACA

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, 
has de pregar que el camí sigui llarg, 
ple d'aventures, ple de coneixences. 
Has de pregar que el camí sigui llarg, 
que siguin moltes les matinades 
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, 
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. 
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. 
Has d'arribar-hi, és el teu destí, 
però no forcis gens la travessia. 
És preferible que duri molts anys, 
que siguis vell quan fondegis l'illa, 
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, 
sense esperar que et doni més riqueses. 
Ítaca t'ha donat el bell viatge, 
sense ella no hauries sortit. 
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, 
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II 
Més lluny, heu d'anar més lluny 
dels arbres caiguts que ara us empresonen, 
i quan els haureu guanyat 
tingueu ben present no aturar-vos. 
Més lluny, sempre aneu més lluny, 
més lluny de l'avui que ara us encadena. 
I quan sereu deslliurats 
torneu a començar els nous passos. 
Més lluny, sempre molt més lluny, 
més lluny del demà que ara ja s'acosta. 
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes. 

III 
Bon viatge per als guerrers 
que al seu poble són fidels, 
afavoreixi el Déu dels vents 
el velam del seu vaixell, 
i malgrat llur vell combat 
tinguin plaer dels cossos més amants. 

Omplin xarxes de volguts estels 
plens de ventures, plens de coneixences. 
Bon viatge per als guerrers 
si al seu poble són fidels, 
el velam del seu vaixell 
afavoreixi el Déu dels vents, 
i malgrat llur vell combat 
l'amor ompli el seu cos generós, 
trobin els camins dels vells anhels, 
plens de ventures, plens de coneixences. 


19. L’ESTACA

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal, 
mentre el sol esperàvem 
i els carros vèiem passar. 

Siset, que no veus l'estaca 
a on estem tots lligats? 
Si no podem desfer-nos-en 
mai no podrem caminar! 

Si estirem tots ella caurà 
i molt de temps no pot durar, 
segur que tomba, tomba, tomba, 
ben corcada deu ser ja. 

Si jo l'estiro fort per aquí 
i tu l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba 
i ens podrem alliberar

Però Siset, fa molt temps ja 
les mans se'm van escorxant 
i quan la força se me'n va 
ella es més forta i més gran. 

Ben cert sé que està podrida 
i és que, Siset, pesa tant 
que a cops la força m'oblida, 
torna'm a dir el teu cant
 
L'avi Siset ja no diu res, 
mal vent que se'l va emportar, 
ell qui sap cap a quin indret 
i jo a sota el portal. 

I, mentre passen els nous vailets, 
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, 
el darrer que em va ensenyar. 



20. TORNA SERRALONGA (Esquirols)

Del cor de les Guilleries
Sortirà un gran espetec
Que en faran ressons de guerra
Les parets de Tavertet

Des de Sau a la Cellera
Des del far al Matagalls.
El trabuc d'en Serrallonga
Tornarà als amagatalls.

Torna, torna, Serrallonga,
Que l'alzina ens cremaran,
Que ens arrencaran les pedres,
Que la terra ens robaran.


21. TORNA SERRALONGA (nova versió)

Des del cor de Catalunya
sortirem tots a lluitar,
lluitarem pels nostres presos,
els han pres la llibertat.
 
Ni cap home ni cap dona
al poble podrà manar.
El desig de tot un poble
ningú no el pot fer callar.

Torna, torna Serrallonga,
hem d’alliberar els companys,
ens volen privats de pàtria.
Catalunya en llibertat.


22. QUÈ VOLEN AQUESTA GENT

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala,
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

"El seu fill, que no és aquí?",
"N'és adormit a la cambra,
què li volen, al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Encara no ben despert,
ja sent viva la trucada
i es llança pel finestral
a l'asfalt, d'una volada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Els que truquen resten muts,
menys un d'ells —potser el que mana—
que s'inclina al finestral,
darrere xiscla la mare.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

De matinada han trucat,
—la llei una hora assenyala—
ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?


23. TANTES COSES A FER (Els Pets)

Miro
i cada persona al meu davant
porta
un secret amagat.

Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara
depèn tot de mi.

La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.

Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.

Si el món es mou,
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.

Si el món es mou
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'explotar.


24. TOTS JUNTS VENCEREM

Tots junts vencerem (bis)
Tots junts vencerem demà.

Oh! Dins del meu cor
Crec fermament,
tots junts vencerem demà
             
Lliures hem de ser ...(avui)
No tenim cap por ...(avui)
Tot el món unit ...(demà)
Llibertat pels presos ...(ara mateix)
Us volem a casa ...(avui)


25. VOLCANS (Buhos)

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som,
com si a la nit d'avui se'ns acabés el món,
la llum al cel, com dos volcans en erupció,
ballant junts fins que acabem perdent la raó.

A la trinxera, a la que vam créixer plegats,
em vas fer creure, que tot estava al nostre abast, 
i ara tot canvia i ens té atrapats,
busquem una sortida entre mitges veritats, 
es una guerra i vull lluitar-la al teu costat.

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som, 
com si a la nit d'avui se'ns acabés el món,
la llum al cel, com dos volcans en erupció,
ballant junts fins que acabem perdent la raó.

Hi ha un foc que crema, i es imparable quan ho fa
treu-me la pena i encén-me com un volcà,
i quan tot es torça tu ets l'escalfor, 
la meva força sempre que em guanya la por, 
no hi ha bombers que apaguin el que ens crema al cor.

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som, 
com si a la nit d'avui se'ns acabés el món, 
la llum al cel, com dos volcans en erupció,
ballant junts fins que acabem perdent la raó.


26. TORNAREM (Lax’n’Busto)

Quan has tocat el cel,
i sents a prop l'infern,
camines sense fe,
sense destí, sense saviesa.

Fugint del que no entens,
fugint d'aquest present,
pensar en aquells anhels,
és l'única forma que tens,
de continuar...

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi   tornarem...

Trencar aquest desencert,
comença d'un mateix,
tornem a les arrels,
dels somnis que ens van veure néixer.

És temps de ser valent,
és temps de ser conscient,
que cal cor i cervell
i no volem perdre ningú en aquest camí.

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Rere els núvols hi ha,
rere els núvols hi ha,
un sol tan gran,
que mai ningú no podrà amagar.

Rere els dubtes hi ha,
rere els dubtes hi ha,
la veritat, creu-me, creu-me, creu-me,
tenim futur!!

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
que cou i ens fa sentir que hi tornarem...


27. VULL SER LLIURE

Vull ser lliure (3 vegades)
ara mateix, ara mateix.

És el poble que ha parlat
I que vol ésser un Estat,
República de pau i llibertat.

No més porres (3 vegades)
Sobre meu, sobre teu.

És el poble que ha parlat ...

Prou exilis (3 vegades)
Dels que hem triat, dels que hem triat.

És el poble que ha parlat...

Democràcia (3 vegades)
T’han segrestat, t’han segrestat

És el poble que ha parlat...
Oh , Europa, (3 vegades)
Per què has callat, per què has callat?

És el poble que ha parlat...


28. BELLA CIA (canto popolare)

Una mattina mi son svegliato,
o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao!
Una mattina mi son svegliato
e ho trovato l’invasor.

O partigiano, portami via,
o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao!
O partigiano, portami via,
ché mi sento di morir.

E se io muoio da partigiano,
o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao!
E se io muoio da partigiano,
tu mi devi seppellir.

E seppellire lassù in montagna,
o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao!
E seppellire lassù in montagna
sotto l’ombra di un bel fior.

E le genti che passeranno
o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao!
E le genti che passeranno
Mi diranno «Che bel fior!»

«E questo è il fiore del partigiano»,
o bella, ciao! bella, ciao! bella, ciao, ciao, ciao!
«E questo è il fiore del partigiano
morto per la libertà!»

«E questo è il fiore del partigiano
morto per la libertà!»


29. La cançó del nostre país

Canto i camino pel meu país
perquè el futur ja és aquí.
Canto i camino pel meu país,
pel nostre estimat país.

Som tot un poble que avança cantant
“Volem justícia, volem llibertat!”.
Milions de persones ens ho hem proposat:
la independència i la prosperitat.

Catalunya, desperta, l’hivern ja ha passat!
El somni és a prop i el farem realitat:
Un nou país que podrem governar,
una República en un món en pau.

Caminem junts fins arribar al final.
El camí era difícil i ha sigut llarg,
però l’hora s’acosta, diguem-ho ben alt:
Visca Catalunya, sempre endavant!


30. Cada dia és un nou pas

Sovint amic, massa sovint,
palpo l'angoixa dins del pit,
moments obscurs de llarga nit
solquen el dur camí que hem escollit.

Potser amb el crit, potser amb les mans,
obrirem pas, farem un cant
que vibrarà i es farà gran
com el dia que neix a cada instant.

I el nostre esforç esperançat,
lluita fidel,
serà com l'arbre que és valent,
a cops de pluja, a cops de vent.

Cada dia és un nou pas,
cada nit un nou repòs,
cada gota de rosada,
nova frescor.

Sovint, amic, massa sovint,
sento que som poble oprimit
que ha begut dolços vins d'oblit
i al compàs de la por es va destruint.

Potser amb el crit, potser amb les mans,
obrirem pas, farem un cant
que vibrarà i es farà gran
com el dia que neix a cada instant.


31. Canto a la libertad (J.M. Labordeta)

Habrá un día en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

Hermano, aquí mi mano,
será tuya mi frente,
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar
huracanes de miedo
ante la libertad.

Haremos el camino
en un mismo trazado,
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando libertad.

Habrá un día...

Sonarán las campanas
desde los campanarios,
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas
dispuestas para el pan.


Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
por empujar la historia
hacia la libertad. 

Habrá un día...

También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver;
pero habrá que forzarla
para que pueda ser.

Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad,
y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la libertad.

Habrá un día...


32. No ens mourem d'aquí

No, no, no, no_ens mourem d’aquí 
No, no, no, no_ens mourem d’aquí 
volem que_els presos
tornin tots a casa 
No_ens mourem d’aquí 


Del nord i el sud tots junts, no_ens mourem d’aquí 
del nord i el sud tots junts, no_ens mourem d’aquí cridant ben fort
que_ens sentin tots els pobles 
No_ens mourem d’aquí 


Lluitarem i aguantarem, no_ens mourem d’aquí 
Lluitarem i aguantarem, no_ens mourem d’aquí i lluitarem
per ‘conseguir la llibertat 
No_ens mourem d’aquí 

Dels carrers i les places, no_ens mourem d’aquí 
dels carrers i les places, no_ens mourem d’aquí 
fins que siguem
de nou tots junts a casa 
No_ens mourem d’aquí 


(Adaptació Paquita Alemnay i Jordi Fàbregas) 


33. El temps passarà (Casablanca)

El temps ha anat passant,
Els joves ja som grans
Però els hem  pogut deixar
Una llavor que ha germinat
en els seus cors.

Els llavis besaran
Les mans abraçaran
noves generacions 
explicaran al món qui som
els catalans

Les il.lusions seran
coses d'ahir.
Arribarà
el somiat camí.

I tot l'esforç
no haurà sigut en va,
per fí.

El temps ha de portar
el que durant tants anys
no hem aconseguit.
Però hem de persistir lluitant,
els catalans.

Potser ja no hi serem
però el que deixarem 
serà un bon llegat,
amb el que construir plegats,
un nou país.


34. Pol petit (N'gai n'gai)

Dies fets d'angoixa, carrers plens de por,  
gent sense esperança, ciutats sense cor.
Nens petits que creixen 
amb el cor glaçat: 
Són joguines que els grans hem trencat.

Ei, Pol Petit! agafa la guitarra cada nit,
surt al carrer i canta una cançó.
Canta ben fort i digues la veritat sense cap por.
Ei, Pol Petit També cantaré jo!

I et diran que les guitarres, 
et diran que les cançons,
son només per divertir-te 
i que no has de buscar raons.
Però no deixis que t'enganyin, 
qui diu això no et vol bé
Cal que surtis a cantar al carrer.   

Ei, Pol Petit! agafa la guitarra cada nit,
surt al carrer i canta una cançó.
Canta ben fort i digues la veritat sense cap por.
Ei, Pol Petit També cantaré jo!

Pol petit,  Pol petit  
ei Pol petit també cantaré jo


35.Cal que neixin flors a cada instant (Lluís Llach)

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà. 
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat. 
No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense poda'l;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal. 
No somniem passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant. 

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà. 
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat. 
Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivoca'ns. 
Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.


36 Les nits (Avicii / Dr Prats)

Ja fa temps, no he oblidat quan les ombres van marxar
i l’animal de dins sortia a jugar.
I cara a cara, amb la por, vam aprendre la lliçó
I amb llàgrimes guardem ara els records

Un dia el meu pare em va dir: la joventut se’n va.
I agafant-me fort va continuar:
Tindràs un cor bategant, segons el que has viscut,
Quan tinguis problemes jo hi seré.

I un dia deixaràs enrere el món  viu una vida que recordis
I m’ho explicaves quan sols era un infant
Aquestes nits no moren mai, les nits no moren mai.

Quan sentís la tempesta a prop encén el llum i fes-te el fort
I amb les estrelles escriu el teu nom.

Vas dir-me pots anar molt més enllà, pots creuar terres i mars
Jo et guiaré i sempre et podré ajudar
Un dia el meu pare…



37. La vall de l'Ebre (Quico el Celio, el noi...)

Passa un riu ben a prop d'una serra,
muntanyes de Pandols i Cavalls,
un mal temps entristit per la guerra
gent que ja no hi podrà tornar mai.

Pels carrers de la vella Corbera
les cases han caigut del camí,
un paisatge sense primavera
i una nit que desitja el matí.

He tornat a baixar a la ribera,
he pogut veure el riu i la vall
i aquell arbre que encara m'espera,
l'olivera que el temps ha fet gran.